Petits Escrits d'Una Nit d'Estiu IV

Una nit de pluja, en Mag, el gat més noctàmbul i bohemi del meu barri, busca refugi al magatzem del perruquer. Quan es troba cara a cara amb “Don Pedro” el gos salvatge que vigila el negoci, no es pot arribar ni a imaginar fins a quins límits estranys pot arribar la necessitat d’amistat que té aquell bòxer. La por supera en Mag, i d’una esgarrapada, ràpida i concisa, com si d’un cirurgià especialitzat es tractés, li treu un ull, i apresta a córrer cap a un lloc segur. Des d’aquella dia, Don Pedro, es passa les nits plorant de pura desesperança. Tot i que allò que més anhelava era un amic, que li fes companyia en la solitud d’aquelles quatre parets fredes, l’amistançat li ha fet més mal que les pallisses diàries que li pega l’amo, que intenta evadir-se del neguit que li provoca la hipocresia amb que tracta a les seves clientes. Impotència i tristesa són sentiments tant universals, que no entenen d’espècies.