Petits Escrits d'una Nit d'Estiu III

Mireia plorava internament davant del seu ordinador . A la gris oficina sense finestres, del centre de Lleida, s’adonava que les vacances havien passat, i la felicitat quedava condensada a un centenar de fotografies de la Pampa argentina i del seu “Luís”. La frustració té forma de carta de La Caixa, de gasolinera barata de Guissona o de tiquet inacabable del Plus. El sou és una cadena que ens esclavitza, per pagar unes factures que ens fuetegen mensualment. Mireia ja no pot contenir les llàgrimes, i la boira no li farà oblidar que l’alegria potser té nom de Gaucho, sense targeta VISA.