Tinc el blog en (re) construcció, i apunt de canvis, però aquest post era una mica necessari. Aquest, és un homenatge a qui em va alegrar tantes i tantes tardes de pa amb xocolata, de sortida del meu col·legit, dels valors que em van ensenyar, protagonista del major dels records i gran rei de la única pàtria que realment tenim, la nostra infància. Crec que es mereix un homenatge a TVE, perquè som molts i moltes qui encara ens cau alguna llàgrima quan escoltem aquesta cançó. CHEMA VIVE!
martes 15 de abril de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
genial! Em porta molts records de la infantesa! Chema no era el meu preferit però veure els videos la veritat m'ha encantat! la veritat jo preferia supercoco, el dracula, el monstruo de las galletas i companyia! jajaUna abraçada! Dafne
Osti Eduard!. Que grande, nen: Barrio Sesamo, quins grans moments tot berenant pa amb xocolata excepte els dimecres, que al ser mercat a Agramunt, ma padrina em comprava coca de sucre al mercat, sense oblidar la prèvia que feiam per dinar: que tocava coca de recapte.
Per cert, i a tall de curiositats:
- Per què en Txema el panadero tenia sempre obert quan no venia res,de res... Vols dir que allò no era una tapadera?
- Per que en Julian el kioskero mai venia revistes, sempre hi tenia les mateixes. I ni tan sols cromos?
- Per què l´Espinete anava tot el dia despullat i al dormir es posava el pijama. O on dormia el Don Pimpon?. Era un sense sostre?
Moltes preguntes, moltes incògnites d´una sèrie prohibida pel coco... el dia després que li posessin un velcro al llit. Jejeje!
Publicar un comentario en la entrada