Néts del silenci, fills de la democràcia

L'any 1936, el dictador alemany Adolf Hitler, va organitzar els Jocs Olímpics de Berlín amb un clar objectiu, deixar palesa la superioritat racial ària i totes les teories nazis que protagonitzarien el final de la segona meitat del segle XX. La República Espanyola va decidir no participar dels jocs en un clar acte de boicot. Menyspreava les teories hitlerianes, i va preferir organitzar unes Olimpíades Populars a Barcelona, que s'havien de realitzar a l'actual Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Espanya va esdevenir així en un dels primers països en tenir el valor de plantar cara al monstre nacionalsocialista.

Lamentablement les Olimpíades Populars de Barcelona no es pogueren portar a terme. S'havien d'inaugurar el 19 de juliol d'aquell mateix any, i el dia abans, el General Franco s'aixecà contra el govern legalment constituït i s'inicià la cruel Guerra Civil. Els jocs van ser suspesos.

La II República fou proclamada el 14 d'abril de 1931, ara fa 77 anys. Amb una constitució moderna on es volgué deixar clar la laïcitat de l'estat, el sufragi universal, la llibertat, la fraternitat i la igualtat. Valors que, molts seguiríem defensant avui en dia, amb el mateix esperit que aquells, que d'una forma democràtica, i seguint la constitució i legalitat republicana, la defensaren.

Molta gent ha considerat que aquella Constitució del 31 era utòpica. Utòpica per posar articles com el sisè, on s'especificava que “España reununcia a la guerra como instrumento de política nacional”, o per aprovar una sèrie de drets i deures que no s'havien vist en tota la nostra història anterior. Però en el món que vivim avui en dia, on el benefici s'ha imposat a l'ètica, on els diners valen més que els principis, i on l'honor d'uns jocs olímpics és encegat per un país que no respecta els drets humans, fa que la utopia sigui molt més necessària que mai.

Immersos en la globalització, no podem oblidar les nostres arrels, les persones que han lluitat per la consolidació de les democràcies, pel dret a vot, pels drets humans. No podem oblidar que ha costat aconseguir tot això, ni podem deixar que es perdi o no es tingui en compte.

Nosaltres, que som nets d'un silenci que fou necessari per a que hi hagués una mínima possibilitat de coexistència pacífica entre dues espanyes que havien gelat el cor de tota una ciutadania. Nosaltres que som fills d'una democràcia que ja és adulta i major d'edat. Nosaltres que ens sentim hereus d'aquelles idees de la II República, no volem renunciar a la seva utopia, ni creiem que el nostre govern hagi de renunciar-hi.

El President del Govern ha demostrat constantment el seu compromís amb la Pau, el dret internacional i els drets humans, i és aquest tarannà valent i republicà que ha estat reconegut arreu del món i també pel poble espanyol que li ha revalidat la confiança recentment. Per això, des de la JSC Comarques de Lleida, convençuts amb aquests ideals li demanem al President Zapatero que demostri què el nostre país segueix sent capaç d’emular al govern republicà que va plantar cara a Hitler, i li demanem que la representació de l’Estat Espanyol no assisteixi a uns jocs olímpics organitzats tristament de cara a la galeria, obviant tots els crims i tota la repressió que ha estat capaç de dur a terme el govern xinès.

Eduard R. Baches i Lumbierres
Jordina Freixanet i Pardo
JSC Federació Comarques de Lleida

Fotografia Extreta de Wikipedia

Pa amb xocolata

Tinc el blog en (re) construcció, i apunt de canvis, però aquest post era una mica necessari. Aquest, és un homenatge a qui em va alegrar tantes i tantes tardes de pa amb xocolata, de sortida del meu  col·legit, dels valors que em van ensenyar, protagonista del major dels records i gran rei de la única pàtria que realment tenim, la nostra infància. Crec que es mereix un homenatge a TVE, perquè som molts i  moltes qui encara ens cau alguna llàgrima quan escoltem aquesta cançó. CHEMA VIVE!

BLOG EN (RE) CONSTRUCCIÓ


Photo from Freefoto.com

...cuando todo lo demás se derrumba

Vull compartir amb vosaltres aquest text que m'ha encantat:

Autora: Oriah Mountain Dreamer, La Invitación:

" No me interesa saber cómo te ganas la vida. Quiero saber lo que ansías, y si te atreves a soñar con lo que tu corazón anhela.
No me interesa tu edad. Quiero saber si te arriesgarías a parecer un tonto por amor, por tus sueños, por la aventura de estar vivo.
No me interesa qué planetas están en cuadratura con tu Luna. Quiero saber si has llegado al centro de tu propia tristeza, si las traiciones de la vida te han abierto o si te has marchitado y cerrado por miedo a nuevos dolores. Quiero saber si puedes vivir con el dolor, con el mío o el tuyo, sin tratar de disimularlo, de atenuarlo ni de remediarlo.
Quiero saber si puedes experimentar con plenitud la alegría, la mía o la tuya, si puedes bailar con frenesí y dejar que el éxtasis te penetre hasta la punta de los dedos de los pies y las manos sin que tu prudencia nos llame a ser cuidadosos, a ser realistas, a recordar las limitaciones propias de nuestra condición humana.
No me interesa saber si lo que me cuentas es cierto. Quiero saber si puedes decepcionar a otra persona para ser fiel a ti mismo; si podrías soportar la acusación de traición y no traicionar a tu propia alma (...).
Quiero saber si puedes ver la belleza, aún cuando no sea agradable, cada día, y si puedes hacer que tu propia vida surja de su presencia.
Quiero saber si puedes vivir con el fracaso, el tuyo y el mío, y de pie en la orilla del lago gritarle a la plateada forma de la luna llena: "¡Sí!".
No me interesa saber dónde vives ni cuánto dinero tienes. Quiero saber si puedes levantarte después de una noche de aflicción y desesperanza, agotado y magullado hasta los huesos, y hacer lo que sea necesario para alimentar a tus hijos.
No me interesa saber a quién conoces ni cómo llegaste hasta aquí. Quiero saber si te quedarás en el centro del fuego conmigo y no lo rehuirás.
No me interesa saber ni dónde ni cómo ni con quién estudiaste. Quiero saber lo que te sostiene, desde el interior, cuando todo lo demás se derrumba.
Quiero saber si puedes estar solo contigo y si en verdad aprecias tu propia compañía en momentos de vacío"

Contra més el llegeixo, més coses li trobo...

100%How Addicted to Apple Are You?

Falling Slowly

http://es.youtube.com/watch?v=wAEB53-QILA

Glen Hansard - Falling Slowly Lyrics

I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now
Falling slowly sing your melody
I'll sing along

Una frase...

L'he llegida avui, i m'ha agradat molt...

"Sobre la terra de la tristor solament poden créixer llàgrimes. De la llavor de l’esperança, neix el blat de l’alegria"