Una nit de pluja, en Mag, el gat més noctàmbul i bohemi del meu barri, busca refugi al magatzem del perruquer. Quan es troba cara a cara amb “Don Pedro” el gos salvatge que vigila el negoci, no es pot arribar ni a imaginar fins a quins límits estranys pot arribar la necessitat d’amistat que té aquell bòxer. La por supera en Mag, i d’una esgarrapada, ràpida i concisa, com si d’un cirurgià especialitzat es tractés, li treu un ull, i apresta a córrer cap a un lloc segur. Des d’aquella dia, Don Pedro, es passa les nits plorant de pura desesperança. Tot i que allò que més anhelava era un amic, que li fes companyia en la solitud d’aquelles quatre parets fredes, l’amistançat li ha fet més mal que les pallisses diàries que li pega l’amo, que intenta evadir-se del neguit que li provoca la hipocresia amb que tracta a les seves clientes. Impotència i tristesa són sentiments tant universals, que no entenen d’espècies.
jueves 28 de agosto de 2008
Petits Escrits d'una Nit d'Estiu III
Mireia plorava internament davant del seu ordinador . A la gris oficina sense finestres, del centre de Lleida, s’adonava que les vacances havien passat, i la felicitat quedava condensada a un centenar de fotografies de la Pampa argentina i del seu “Luís”. La frustració té forma de carta de La Caixa, de gasolinera barata de Guissona o de tiquet inacabable del Plus. El sou és una cadena que ens esclavitza, per pagar unes factures que ens fuetegen mensualment. Mireia ja no pot contenir les llàgrimes, i la boira no li farà oblidar que l’alegria potser té nom de Gaucho, sense targeta VISA.
Petits Escrits d'una nit d'estiu II
Després del primer petó d’un amor d’estiu, en Julià es va adonar que, a pesar de la seva natura mortal, aquell segon el podria sobreviure, i arribar més lluny que la eternitat de la seva ànima humana. –“Hi ha segons creats per ser eterns”, es digué, mentre de reüll consultava al mòbil els resultats del Barça a la Champions, enviant-li un sms al seu germà.
martes 5 de agosto de 2008
Petits Escrits d'una Nit d'Estiu I
Lleida a les tres de la tarde és un dels inferns dantescs. Una onada de calor africà ha arribat a la meva ciutat. Sense paraules ni papers, una bafarada negra i calenta s'arreplega a l'ombra d'uns arbres, sota la mirada esperpèntica del geni que va crear el boig de la Manxa. El que per a uns és crisis, per altres és encara un perspectiva de futur. Definitivament prefereixo saber que tota veritat és tan relativa com el color de la pell, que pensar ingènuament que els maons i euribors ens portaven a un altre món possible.
miércoles 16 de abril de 2008
Néts del silenci, fills de la democràcia
L'any 1936, el dictador alemany Adolf Hitler, va organitzar els Jocs Olímpics de Berlín amb un clar objectiu, deixar palesa la superioritat racial ària i totes les teories nazis que protagonitzarien el final de la segona meitat del segle XX. La República Espanyola va decidir no participar dels jocs en un clar acte de boicot. Menyspreava les teories hitlerianes, i va preferir organitzar unes Olimpíades Populars a Barcelona, que s'havien de realitzar a l'actual Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Espanya va esdevenir així en un dels primers països en tenir el valor de plantar cara al monstre nacionalsocialista.
Lamentablement les Olimpíades Populars de Barcelona no es pogueren portar a terme. S'havien d'inaugurar el 19 de juliol d'aquell mateix any, i el dia abans, el General Franco s'aixecà contra el govern legalment constituït i s'inicià la cruel Guerra Civil. Els jocs van ser suspesos.
La II República fou proclamada el 14 d'abril de 1931, ara fa 77 anys. Amb una constitució moderna on es volgué deixar clar la laïcitat de l'estat, el sufragi universal, la llibertat, la fraternitat i la igualtat. Valors que, molts seguiríem defensant avui en dia, amb el mateix esperit que aquells, que d'una forma democràtica, i seguint la constitució i legalitat republicana, la defensaren.
Molta gent ha considerat que aquella Constitució del 31 era utòpica. Utòpica per posar articles com el sisè, on s'especificava que “España reununcia a la guerra como instrumento de política nacional”, o per aprovar una sèrie de drets i deures que no s'havien vist en tota la nostra història anterior. Però en el món que vivim avui en dia, on el benefici s'ha imposat a l'ètica, on els diners valen més que els principis, i on l'honor d'uns jocs olímpics és encegat per un país que no respecta els drets humans, fa que la utopia sigui molt més necessària que mai.
Immersos en la globalització, no podem oblidar les nostres arrels, les persones que han lluitat per la consolidació de les democràcies, pel dret a vot, pels drets humans. No podem oblidar que ha costat aconseguir tot això, ni podem deixar que es perdi o no es tingui en compte.
Nosaltres, que som nets d'un silenci que fou necessari per a que hi hagués una mínima possibilitat de coexistència pacífica entre dues espanyes que havien gelat el cor de tota una ciutadania. Nosaltres que som fills d'una democràcia que ja és adulta i major d'edat. Nosaltres que ens sentim hereus d'aquelles idees de la II República, no volem renunciar a la seva utopia, ni creiem que el nostre govern hagi de renunciar-hi.
El President del Govern ha demostrat constantment el seu compromís amb la Pau, el dret internacional i els drets humans, i és aquest tarannà valent i republicà que ha estat reconegut arreu del món i també pel poble espanyol que li ha revalidat la confiança recentment. Per això, des de la JSC Comarques de Lleida, convençuts amb aquests ideals li demanem al President Zapatero que demostri què el nostre país segueix sent capaç d’emular al govern republicà que va plantar cara a Hitler, i li demanem que la representació de l’Estat Espanyol no assisteixi a uns jocs olímpics organitzats tristament de cara a la galeria, obviant tots els crims i tota la repressió que ha estat capaç de dur a terme el govern xinès.
Lamentablement les Olimpíades Populars de Barcelona no es pogueren portar a terme. S'havien d'inaugurar el 19 de juliol d'aquell mateix any, i el dia abans, el General Franco s'aixecà contra el govern legalment constituït i s'inicià la cruel Guerra Civil. Els jocs van ser suspesos.
La II República fou proclamada el 14 d'abril de 1931, ara fa 77 anys. Amb una constitució moderna on es volgué deixar clar la laïcitat de l'estat, el sufragi universal, la llibertat, la fraternitat i la igualtat. Valors que, molts seguiríem defensant avui en dia, amb el mateix esperit que aquells, que d'una forma democràtica, i seguint la constitució i legalitat republicana, la defensaren.
Molta gent ha considerat que aquella Constitució del 31 era utòpica. Utòpica per posar articles com el sisè, on s'especificava que “España reununcia a la guerra como instrumento de política nacional”, o per aprovar una sèrie de drets i deures que no s'havien vist en tota la nostra història anterior. Però en el món que vivim avui en dia, on el benefici s'ha imposat a l'ètica, on els diners valen més que els principis, i on l'honor d'uns jocs olímpics és encegat per un país que no respecta els drets humans, fa que la utopia sigui molt més necessària que mai.
Immersos en la globalització, no podem oblidar les nostres arrels, les persones que han lluitat per la consolidació de les democràcies, pel dret a vot, pels drets humans. No podem oblidar que ha costat aconseguir tot això, ni podem deixar que es perdi o no es tingui en compte.
Nosaltres, que som nets d'un silenci que fou necessari per a que hi hagués una mínima possibilitat de coexistència pacífica entre dues espanyes que havien gelat el cor de tota una ciutadania. Nosaltres que som fills d'una democràcia que ja és adulta i major d'edat. Nosaltres que ens sentim hereus d'aquelles idees de la II República, no volem renunciar a la seva utopia, ni creiem que el nostre govern hagi de renunciar-hi.
El President del Govern ha demostrat constantment el seu compromís amb la Pau, el dret internacional i els drets humans, i és aquest tarannà valent i republicà que ha estat reconegut arreu del món i també pel poble espanyol que li ha revalidat la confiança recentment. Per això, des de la JSC Comarques de Lleida, convençuts amb aquests ideals li demanem al President Zapatero que demostri què el nostre país segueix sent capaç d’emular al govern republicà que va plantar cara a Hitler, i li demanem que la representació de l’Estat Espanyol no assisteixi a uns jocs olímpics organitzats tristament de cara a la galeria, obviant tots els crims i tota la repressió que ha estat capaç de dur a terme el govern xinès.
Eduard R. Baches i Lumbierres
Jordina Freixanet i Pardo
JSC Federació Comarques de Lleida
Jordina Freixanet i Pardo
JSC Federació Comarques de Lleida
Fotografia Extreta de Wikipedia
martes 15 de abril de 2008
Pa amb xocolata
Tinc el blog en (re) construcció, i apunt de canvis, però aquest post era una mica necessari. Aquest, és un homenatge a qui em va alegrar tantes i tantes tardes de pa amb xocolata, de sortida del meu col·legit, dels valors que em van ensenyar, protagonista del major dels records i gran rei de la única pàtria que realment tenim, la nostra infància. Crec que es mereix un homenatge a TVE, perquè som molts i moltes qui encara ens cau alguna llàgrima quan escoltem aquesta cançó. CHEMA VIVE!
miércoles 19 de marzo de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
